El medi-ocre viu atrapat entre la televisió i la realitat, més o menys com la nena de poltergeist, per un costat és conscient d’allò que l’envolta i per l’altre es passa el dia engolint la porqueria que surt per antena a totes hores. Per aquest motiu neix el racó del medi-ocre, és un crit (no gaire alt) per plantejar una realitat que ens rodeja, els medi-ocres dominem el món.

Secció de protesta :
Ja ha tornat el fred...
Només han passat tres o quatre mesos des de l’anterior racó i degut a l’allau de protestes i a les amenaces rebudes des de la web torno amb tota la meva medi-ocritat!

En primer lloc diré que moltes gràcies a tots aquells que per error heu entrat al racó i que seguiu entrant pensant que és alguna cosa de puta mare i us trobeu el que us trobeu. Gràcies per mantenir el somni del medi-ocre viu.

Secció de mandra total:
Comprar als grans magatzems.
Fa uns dies vaig anar a l’ikea, un dissabte. Resulta que necessitava un armari i vaig pensar en un d’aquests que tothom diu que es monten amb la punta de la fava i res... cap a Gran via2 amb el cotxe... i què et trobes? Per començar has de deixar el cotxe a la planta –421, més o menys tocant al nucli de la terra. Un cop a l’interior de l’ikea agafa el llapisset i el paperet i comença a apuntar, mires al voltant i tots com una colla de brètols apuntant paraules sueques, ‘StöLA’ ‘SOVA’ , i el pitjor, entres per un armari i t’emportes sempre mil merdes: draps de cuina, tovalloles, ganivets, mantes, una astora, les punyeteres espelmes i la lampara dels nassos! i moltes més coses que quan ets allà t’encanten i quan arribes a casa acaben al quartet dels trastos.

I la gent? Ens tornem tots idiotes, hem de provar tot el que sigui possible, que has entrat per un armari? És igual! S’ha de provar tot: llits, sofàs, cadires... tot!

I al final, què? Doncs, un poema arribar a les caixes per pagar i ...un merder l'operació tornada: trobar el cotxe al pàrquing, cacao per sortir, i cap a casa. El moble encara per muntar i jo fent-me el suec al sofà...

Secció de pànic: Arriba el Nadal!
Suposo que no sóc l’ùnic que es deprimeix quan veu els llums dels carrers quan arriben aquestes dates i en part no ho entenc, quan era petit m’encantava aquesta època de l’any, en part pels regals sense motiu, no ens enganyem... I ara, només pensar en el Nadal m’entra una mandra brutal... buscar regals...els dinars farts de menjar fins a reventar... és pensar en els turrons i m’agafa una caguera... ja tremolo amb les neules!

Secció d’alarma: Acebes informa.
Qualsevol forma de pensar que no sigui PPopular provocará el desmembrament de l’estat Espanyol i de totes les seves institucions, la gent fornicarà compulsivament pels carrers i s’utilitzaran els camps de futbol per fer grans plantacions de marihuana, tal descontrol provocarà un bucle espai-temps que a la vegada crearà un forat negre que xuclarà tota la península, menys Marina D’or és clar, on viurán els del PP durant tot el temps que duri el caos dintre de bunkers, passant a ser la capital de l’estat Oropesa, i l’esport rei el pàdel en detriment del futbol. Finalment tots els socialistes supervivents seran deportats al Marroc on se’ls deixarà entrar després de saltar una valla de punxes de 17 metres amb nius d’ametralladores i mines antipersona, sense oblidar la introducció de l’Estatut per aquell lloc en el qual l'esquena perd el seu nom. Esteu avisats.

Secció d’aclaració: no era jo!
Vull aclarir un punt: el de la foto de l’anterior racó del medi-ocre no sóc jo. És una foto d’algun pobre ‘freak’ que va fer la comunió igual que jo...

Després de veure que a vegades les imatges desperten més que les paraules m’he decidit a penjar la foto autèntica, aquí la teniu! .

El propòsit de la secció es unir tot el nostre potencial medi-ocre, així doncs teniu l’adreça per enviar per via mail totes les coses que us passin pel cap, via lliure.
Enviar comentario

En Jorge Palom vol que quedi clar que, de moment, en l’espai comprès entre una secció i l’altra mai ningú li ha donat pel darrera. (o almenys que ell ho recordi conscient)