Hi ha un abans i un després del medi, havien coincidit moltes coses: l’Óscar havia trencat una relació i la distracció de tocar li va ajudar molt. Ara ja han passat gairebé dos anys i forma part de la seva vida, li agrada la gent que s’hi troba, li agrada la música, aquests ingredients fan que l’Óscar passi molta estona en el Medi, ja sigui tocant i cantant, o parlant amb tot aquell que vulgui.

Per Ana Piferrer 04/07/05

-D’estudiant d’un màster de psicologia i psicoteràpia a cantant del Medi, tot en un tres i no res. Com ho expliques això?
- Va ser curiós perquè anava a classe amb la Laia (ara, cambrera esporàdica). Un dia ens vam posar a parlar que jo tocava la “guitarreta...” i la Laia em va dir que havia de conèixer el Medi. Un Pub on es feia música en directe, i aleshores un dia vaig anar, i em va “flipar”. Va ser un impacte bestial. La gent que estava a l’escenari era gent que em feien molt de respecte i em despertaven admiració. De fet fugia de les mirades si algun cop coincidia amb algun d’ells, tot per timidesa i vergonya però desitjava estar a l’escenari i poder compartir aquelles nits de música. Si fins i tot em van haver de presentar al Juanjo perquè jo no tenia collons d’anar sol ( ja ..ja..), i va ser aleshores quan vam quedar per fer una prova...

- El fet de ser psicòleg, t’ajuda d’alguna manera quan estàs a l’escenari?
- No és la primera vegada que estic davant d’un públic, però el context és un altre perquè es tracta de fer teràpia. El fet d’haver de cantar es totalment diferent, continuo posant-me nerviós, és que no puc evitar-ho.

- Com va anar la prova, va ser com t’ho esperaves?
- La veritat es que va anar bé. Per mi va significar molt que en Juanjo em deixés seure i cantar uns minuts abans de fer-ho en públic. Jo no havia pujat mai a un escenari i tot era molt rar. També recordo que en Juanjo em va deixar la seva guitarra per poder cantar perquè la que jo tenia no anava bé. Estava fent proves abans de que arribés la gent, els cambrers recollien i netejaven les taules i vaig tocar All I want is you de U2. Sempre recordaré que al final el Juanjo em va dir que si m’havia de posar nerviós que fos perquè vindrien a veurem els meus amics però per res més. Doncs aquells breus minuts fent proves ja van ser suficients per decidir-se a donar-me la oportunitat d’entrar en el Medi.

- Al teu passe hi ha una cosa que crida molt l’atenció. El teu repertori està composat per cançons de U2, Coldplay, passant per Duncan Dhu, La Guardia i per rematar cançons com Il mondo, com és això?
- L’explicació d’aquest fet també la té en Juanjo. Totes les cançons que jo tocava, eren totes aquelles que a mi personalment m’agradaven més. Però eren cançons molt melancòliques, que no animaven que diguéssim..ja..ja. Per un passe entre setmana anaven molt bé, però un dia en Juanjo em va cridar i em va dir: “me mola mucho el rollo que haces, pero me gustaria que sacaras algunas canciones que la gente pueda cantar contigo. Que la gente te responda y te acompañe te hará sentir bien”.... Però si estic a casa acostumo a sentir més pop britànic i/o irlandès... i ara analitzo molt més les cançons des que toco al Medi.

- Tens algun referent allà al Medi?
- De fet de qualsevol persona que està damunt l’escenari en pots aprendre moltíssim, però són en en Juanjo Ferrer i en Dani Galiot, que per afinitat amb l’estil musical sempre m’han cridat més l’atenció, tot i que de tots sense excepció n’aprens alguna cosa...

- En els últims anys molta gent que ha passat pel medi, reconeix que pot ser un trampolí cap al món professional, Tu t’hi veus pujat en aquest trampolí?
- No, no no. Penso que sí que ha ajudat a molta gent, i estar a dintre del Medi implica aprendre moltíssim. A mi m’agrada molt la música, però no tinc orientada la meva vida cap a la música com a professió sinó com a plaer, passió... Estic acabant el doctorat de psicologia, m’agrada la docència, i si em preguntessis com em veig d’aquí uns anys, m’agradaria veure’m com a psicòleg, i tocant al medi, com a hobby. Però sí que t’haig de dir que des de fa uns anys, cada vegada gasto més energia en treure cançons o aprendre de la gent, cada vegada dedico més temps a la música.

- Canviant de tema...Ets un dels cantants més “coquetos” que hi ha al Medi. Sempre estàs molt pendent de la teva imatge, ple de pulseres i collarets, conjuntat, perfumadíssim...Ets un tio que des que va entrar ha canviat el “look”, de tot això n’és responsable el Medi?
- No negaré que m’agrada sentir-me a gust a nivell estètic amb mi mateix, però també depèn molt com t’ho miris. Hi ha molts que els hi agrada anar amb els pantalons trencats, camisetes estripades... i això també és ser “coqueto”. Vull dir que la societat marca, i sembla que pel fet d’anar amb una estètica més “tirada”, la gent ja no sigui presumida i sí que ho és. Abans poder si que vestint era més clàssic i ara em sento més còmode més d’esport.

- A més de la música, quines són les coses que t’agraden fer?
- Es important dir que sóc fill únic per poder entendre que sóc molt sociable. La meva sociabilitat s’ha centrat sempre en els amics. Aquests son una part molt important de la meva vida, i m’agrada compartir amb ells les estones que sorgeixen durant el dia. També m’agrada tocar la guitarra i cantar, anar al cinema i després parlar-ne sobre la peli..etc. M’agrada molt conversar amb la gent, mai he estat del tipus de noi que li agraden les discoteques. Ah! També m’encanta la natura .

- Hi ha una cosa que a mi em va sobtar molt i que no tothom coneix aquest hobby de l’Óscar, a tu el que t’agrada són els ocellets. Els treus a passejar, i a que els toqui el sol?
- Sí sí i tant (ja ja ja) m’encanten els ocells (em ve de família, estic apuntant a una associació ocellaire, és una afició una mica “freak”, més aviat de gent gran que no de joves...però mira.)

- Posaré a prova els teus coneixements: Sabries dir-me la diferència entre un pardalet i un passerell?
- I tant!, el pardal és un ocell molt més comú, de colors més apagats, el cant no s’aprecia. En canvi el passerell és més de camp, els colors canvien, els mascles són apreciats pel seu cant, i es fan concursos...

- Així podríem dir que ets el passerell del Medi?
- Podríem, podríem (ja ja ja).